"Un equip de científics d’Estats Units, aconsegueixen replicar el genoma d’un bacteri en un hoste. Segons l’article de ‘Science’, s’espera que es pugui usar aquest mètode per estudiar maquinària biològica i crear bacteris dissenyades per resoldre problemes ambientals i d’energia".
El que ens sembla inversemblant en la novel•la de Michael Crichton, duta a la gran pantalla per Steven Spielberg, ara ja no és tan llunyà. En la història, gràcies a l’DNA de dinosaure que es troba en la sang dels mosquit de l’època del Juràssic, aconsegueixen “criar” dinosaures reemplaçant el DNA d’un ou d’estruç pel dels dinosaures, actualment hem arribat a punt similar, però en lloc de dinosaures, bacteris.
El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home.
En l’article es reprodueix la creació d’una cèl·lula d’un bacteri a través d’un genoma sintetitzat químicament. Relacionat amb això, creació d’un cromosoma d’un bacteri i la trasnferència d’aquest dins un altre bacteri relacionat, el qual el seu DNA natiu queda reemplaçat.
Concretament, En l’article es presenta el disseny, la síntesi i el munatge d’un genoma d’un bacteri (,08 Mbp- Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0) a patir de la digitalització de l’ informació de la seqüència del genoma i el transplantament d’aquet en una nova cèl·lula receptora (Mycoplasma capricolum) per crear noves cèl·lules de Mycoplasma. D’aquesta manera, l’DNA de les cèl•lules correspon sols a les seqüències de DNA sintètic, incloent-hi les seqüències “watermark” i altres gens i seqüències dissenyades segons les mutacions que s’han adquirit en el procés de creació. Les noves cèl·lules, amb és tenen la capacitat d’auto- replicació contínua.