Benvinguts!

Ja feia molt temps que teníem abandonat aquest blog... però avui, l'entrada val molt la pena...

No sols perquè s'han acceptat dos nous elements superpesants a la taula periòdica, concretament, els de nombre atòmic 114 i 116 (Ununquadi -Uuq- i Ununhexi -Uuh-), sinó per la gran explicació que ens fa en Pep Anton Vieta a través de ComRàdio.

(clica sobre la imatge per sentir l'àudio de l'entrevista)

Benvinguts!

Per consultar més informació sobre nous elements, us recomano el blog Meet the New Elements i el blog d'en Pep Químic.

Estalvi energètic a partir de l'aigua residual

El passat diumenge, 13 de març, a El Punt es va publicar una notícia sobre el grup Lequia i la recerca que s'hi fa.

Us recomano que hi feu un cop d'ull!

La setmana dels científics...

Avui, 15 de novembre, és Sant Albert, el patró dels científics.

Coincideix (no casualment, suposo) que cau enmig de la Setmana de la Ciència.

I és que aquest any se celebra la 15ena edició de la Setmana de la Ciència, que enguany va començar el dia 11 de novembre i es dóna per finalitzada el dia 23.

L’objectiu principal de la Setmana de la Ciència és apropar a la societat el coneixement científic i tecnològic, per tal de fer-la més propera i amena. Per això diverses universitats, com també escoles, i instituts, aprofiten l’avinentesa per fer-ne diferent actes relacionats amb el tema. En concret, des la Universitat de Girona s’ha proposat una àmplia proposta d’activitats que fan que es pugui tenir una major comprensió social de la ciència, la influència que té sobre la nostra qualitat de vida i com pot ajudar a millorar-la.

Des d’aquí...us animo a tots a contribuir-hi i a participar-hi!

I moltes felicitats a tots als científics!

FOTCIENCIA

Aquesta entrada està dedicada a tots aquells a qui els hi agradi la fotografia, i alhora, la ciència.

Qui sigui capaç de plasmar ambdues aficions en un mateix punt, amb gràcia i creativitat, potser li interessaria participar al FOTCIENCIA.

"Es tracta de la 8ena edició del certamen de fotografia científica, promogut pel CSIC (Conell Superior d'Investigacions Científiques) i la FECYT (Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia), que pretén fer la ciència i tecnologia més propera gràcies a unavisió més artísitica."

Hi ha dues categories en les qual presentar-se: Micro (quan l'objecte a fotografiar és inferior a 1mm) o bé general (...superiors a 1mm). A més, aquest any en motiu a l'any Internacional de la Química (2011), també hi ha un premi especial especial per commemorar-lo .

Aquí les imatges guanyadores de l'edició FotCiencia7:

Teniu temps fins el 28 d'octubre.

Per més informació, podeu consultar les bases.

Creen la primera cèl·lula controlada per un genoma artifical

"Un equip de científics d’Estats Units, aconsegueixen replicar el genoma d’un bacteri en un hoste. Segons l’article de ‘Science’, s’espera que es pugui usar aquest mètode per estudiar maquinària biològica i crear bacteris dissenyades per resoldre problemes ambientals i d’energia".

El que ens sembla inversemblant en la novel•la de Michael Crichton, duta a la gran pantalla per Steven Spielberg, ara ja no és tan llunyà. En la història, gràcies a l’DNA de dinosaure que es troba en la sang dels mosquit de l’època del Juràssic, aconsegueixen “criar” dinosaures reemplaçant el DNA d’un ou d’estruç pel dels dinosaures, actualment hem arribat a punt similar, però en lloc de dinosaures, bacteris.

El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home.

En l’article es reprodueix la creació d’una cèl·lula d’un bacteri a través d’un genoma sintetitzat químicament. Relacionat amb això, creació d’un cromosoma d’un bacteri i la trasnferència d’aquest dins un altre bacteri relacionat, el qual el seu DNA natiu queda reemplaçat.

Concretament, En l’article es presenta el disseny, la síntesi i el munatge d’un genoma d’un bacteri (,08 Mbp- Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0) a patir de la digitalització de l’ informació de la seqüència del genoma i el transplantament d’aquet en una nova cèl·lula receptora (Mycoplasma capricolum) per crear noves cèl·lules de Mycoplasma. D’aquesta manera, l’DNA de les cèl•lules correspon sols a les seqüències de DNA sintètic, incloent-hi les seqüències “watermark” i altres gens i seqüències dissenyades segons les mutacions que s’han adquirit en el procés de creació. Les noves cèl·lules, amb és tenen la capacitat d’auto- replicació contínua.

AIGUA PER UNIR

Compromís per Lleida i la Plataforma del Ter organitzen per al matí del proper dia 15 de maig de 2010, a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, una jornada sobre la gestió de l’aigua a Catalunya.

Aquesta jornada pretén explorar una nova via per a la resolució dels principals problemes hídrics del país, des de l’abastament de la metròpoli fins als cabals de manteniment dels rius catalans, tot ajudant al desenvolupament d’aquelles àrees en les quals una gestió més racional dels recursos esdevé la clau de volta de l’assoliment d’aquesta situació netament millor que l’actual.

La jornada, en la qual hi participaran experts en la gestió de l’aigua i del territori, es completarà amb la lectura i el debat públic de la proposta “Aigua per unir”, que es farà arribar a àmplies capes de la societat per a la recollida de comentaris, crítiques, anàlisis i adhesions, si s’escau.

Les aportacions més interessants que es facin al llarg de la jornada tècnica i del debat - col·loqui posterior seran retransmeses en temps real a través de Facebook i Twitter mitjançant els perfils de l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona (http://www.facebook.com/lateneu i http://twitter.com/ateneugirona).

També serà en la web d’aquesta entitat on a posteriori de l’acte es podran descarregar les diferents presentacions i la proposta de manifest, i des d’on s’enllaçarà a les filmacions en vídeo de l’acte.

Dones capdavanteres en pautes per la gestió ambiental de l’aigua

Avui, dimarts 4 de maig, ha tingut lloc la Jornada “Medi ambient i societat: pautes per a la gestió ambiental”, centrada en temes relacionats amb la contaminació de les aigües, les seves implicacions a nivell social i la gestió dels recursos hídrics. Específicament, s'ha fet esment en el risc que suposa la presència de contaminants orgànics, de microcistines o de bacteris en les aigües, com aquests afecten les propietats organolèptiques i els principals sistemes de sanejament emprats. La gestió de les aigües és un tema de preocupació creixent a diferents àmbits, des del consumidor, als gestors, polítics i investigadors. Aquesta preocupació està relacionada fonamentalment amb la qualitat i disponibilitat de l’aigua, sobretot en zones amb recursos limitats.Finalment, van comentar-se les mesures de control químic i toxicològic que es duen a terme en cada tipus d’aigua d’acord amb les normatives vigents que regeixen la gestió i la qualitat de les aigües de consum i ambientals.

Ha estat una jornada de caràcter obert i participatiu, amb l’objectiu de promoure l’intercanvi d’idees entre tots els assistents (investigadors, gestors de l’aigua, empresaris o consumidors).

Aquesta jornada s’ha dut a terme gràcies a la participació activa de Dones d’Avui, una entitat que treballa per a aconseguir la igualtat i l’equitat entre homes i dones en tots els àmbits, és a dir, en el familiar, el professional i el social, sobretot entre els joves, ja que són garantia de transformació de la nostra societat. És per aquesta raó que un dels objectius d’aquesta Jornada és promocionar la participació activa de dones investigadores i gestores, que tenen un paper clau, però sovint minoritari, en l’impuls i el desenvolupament de la recerca en el nostre país. Per tant, les comunicacions orals aniran a càrrec d’aquest col·lectiu i es pretén potenciar el seu protagonisme, reconèixer el seu esforç i la qualitat del seu treball. De fet, totes les ponents eren dones.

També han col·laborat la Societat Catalana de Química (Institut d'estudis Catalans) , i l'Institut Català de dones.

Vida extraterrestre?

Dijous passat, TV3 va començar a emetre la sèrie “V”, els visitants, i aquesta setmana Stephen Hawking ens parla de vida extraterreste.

«Gairebé segur que existeixen, però el millor és no contactar amb ells».

segons Stephen Hawking, un dels científics més famosos del món. Aquest, creu que hi ha elements suficients per pensar que existeix vida extraterrestre, però alerta de les conseqüències devastadores per la humanitat que podrien sorgir d’intentar relacionar-nos amb ells.

«Per al meu cervell matemàtic, els números per si mateixos indiquen que és perfectament racional pensar en alienígenes»,

assegura l’astrofísic de la Universitat de Cambridge en un documental de la cadena Discovery Channel que s’emetrà el 9 de maig. Afegeix que només ens hem de mirar a nosaltres mateixos per constatar que la vida intel•ligent es pot transformar en alguna cosa «que no voldríem conèixer».
El professor creu que el verdader repte no és intentar contactar amb ells, sinó tractar de saber com són i mirar de descobrir què busquen.

«Si alguna vegada ens visiten, penso que el resultat seria semblant al que va passar quan Colom va arribar a Amèrica. Allò no va acabar gaire bé per als natius americans»

, recorda Hawking.
Sigui com sigui, últimament, aquests alienígenes no passen mai de moda!

Investigadors de la UPC desenvolupen una samarreta “anti-suor”

Gràcies a un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) imatges com situacions com la de la fotografia no es tornaran a donar. La primera samarreta que elimina el suor i evita les taques ja és al mercat.

La peça, especialment concebuda per a persones amb una sudoració excessiva, és constituïda per dues capes tèxtils entrellaçades de tal manera que entre totes dues es forma una cambra d'aire que afavoreix l'evaporació de la suor. No es formen mai taques d'aigua. L'usuari continua suant, però l'aigua s'evapora ràpidament sense deixar empremta.

Us deixo aquí una entrevista als seus creadors:

Si feu clic a la imatge, us rediccionarà a la pàgina de Elperiodico.cat
on hi ha l'article i una entrevista als investigadors.

Eyjafjallajokull en erupció

L’erupció del volcà, de nom impronunciable Eyjafjallajokull, ha estat notícia aquestes últimes setmanes.

Sols una erupció de qualsevol volcà provoca una gran expectació, però en aquest cas, el volcà tenia situat al seu cràter un glaciar, el sisè més gran d’Islàndia, situat a 160Km de la capital, Reykjavik. La seva erupció ha desfet grans masses de gel, causant inundacions en diversos terrioris del sud d’Islàndia a causa del desgel de la neu en contacte amb el magma. Prèviament a l’erupció, les autoritats van evacuar unes 800 persones.
A part de les repercusions a la mateixa illa, també hi ha hagut diverses conceqüències de caire internacional, ja que degut a les cendres generades no sols han col·lapsat l'illa, sinó que el tràfic aeri ha quedat paralitzat des del dia 17 d’abril, el dia de l’erupció. L'Associació del Transport Aeri Internacional (IATA) ha estimat que les aerolínies de tot el món perdran al dia uns 148 milions d'euros durant la interrupció del trànsit aeri.

Us recomano que visiteu aquest enllaç (gràcies Eva!) amb una imatges molt impressionants sobre el volcà.

També us recomano llegir l’experiència personal del grup “Desafío Extremo” de la cadena televisiva Cuatro® , que van trobar-se inesperadament enmig l’embolic.

Volcà submarí a les Illes Caimán del Carib

Hi ha coses a la natura que no deixen de sorprendre’ns.

I és que aquesta notícia em va cridar l’atenció, ja que fets com aquest no passen cada dia. Aquest dilluns, una expedició britànica ha descobert el volcà submarí més profund del món en les Illes Caiman. Aquest es troba a més de tres milles sota el nivell del mar, gairebé un kilòmetre més profund que els altres descoberts.
Els científics afirmen que les aigües supercalentes degudes a l’erupció poden contenir espècies marines no descobertes i fins i tot algunes pistes per conèixer millor l’origen de la vida.

La Península Ibèrica s'escalfa amb massa bon ritme...

“La península Ibèrica s'escalfa a un ritme més elevat que la resta de l'hemisferi nord, de tal forma que la seva taxa d'escalfament és un 50% superior a la mitjana d'aquesta zona del planeta i gairebé el triple de la mitjana global”

Així ho assegurava Ileana Bladé, de la Universitat de Barcelona, durant la presentació de l'Informe Clima a Espanya: passat, present i futur, elaborat per la Xarxa Temàtica CLIVAR-Espanya, en un acte presidit per la secretària d'Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera i amb col•laboració de científics com Blas Valero, de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Les projeccions regionals a la península Ibèrica per a finals del segle XXI mostren un augment de les temperatures de fins a sis graus centígrads, un 50% menys de precipitacions en mitjana i una tendència cap a condicions més àrides en la principal part del territori, segons ha posat en relleu Marcos García, de Ports de l'Estat.
En els últims 3.000 anys, el nostre territori ha sofert una variabilitat hidrològica “molt intensa” i s'han produït canvis que "han tingut un gran impacte en les societats medievals i modernes", segons Valero. En el període instrumental (recent), s'observa que la temperatura a Espanya ha augmentat "indubtablement", a un ritme de 0,13 graus per dècada entre el 1901 i el 2005 i de gairebé 0,5 graus entre el 1975 i el 2005. Si es considera tot el segle XX, la pujada de temperatura ha afectat totes les estacions de la mateixa manera, però en els últims 30 anys l'escalfament ha estat molt més pronunciat a la primavera i a l'estiu. Tot i això, no deixarem de tenir hiverns puntualment freds, tot i que la temperatura mitjana augmenti. Pel que fa a les precipitacions, han disminuït de forma significativa en relació amb les dècades dels 60 i 70, especialment a finals d'hivern.
De fet, la dècada que està a punt de finalitzar ha estat la més seca des del 1950, encara que la forta variabilitat i la falta de dades que es remuntin a principis de segle impedeixen afirmar que la precipitació hagi baixat de forma generalitzada a mínims històrics.

L'informe fa referència també als oceans i posa en relleu que a la costa atlàntica l'escalfament de les aigües varia des de 0,15 i 0,30 graus centígrads per dècada entre el 1985 i el 2005, mentre que a la conca mediterrània també es registra un augment de la temperatura i de la salinitat.

Per aquest motiu és molt important continuar treballant en un millor coneixement del clima i dels efectes que el canvi climàtic pot tenir al nostre país, destacat la formulació d'una política de dades més oberta, l'enfortiment de la R+D i l'aprofundiment en les activitats lligades a la generació d'escenaris climàtics a Espanya.

Tot i això, l’inevitable ja és aquí.

L'element 117, Uus

“Hem verificat en sis ocacions el naixement dels nuclis de l’element 117, i hem aconseguit omplir el buit que existia en la taula de Mendeleyev entre el 116 i el 118”, Yuri Oganesian, coordinador del projecte.

Físics rusos i estadunidencs han creat el nou element químic que té com a nombre atòmic 117. De momento, el material es coneix com a unuspeti (Uus), i és el primer fabricat sintèticament des del 2006, quan es van trovar precisament els elements amb els números 116 i 118. Per tant, s’ha pogut omplir el buit que s’havia predit teòricament.

L’experiment en la recerca del 117 va començar el juny passat, tot i que els primers resultats es van obtener al gener. Els detalls definitius es publicaran pròximament a la revista Physical Review Letters.
Per tal d’obtenir el nou element es va bombardejar nuclis de berkeli amb ions de calci. Per fer-ho va ser necessari un acelerador de partícules U-400 de l’institut d’Investigació Nuclear de Moscú. Després d¡impactar els àtoms de cacli en el berkeli, l’equip d’investigadors va adonar-se de l’existència de l’element 117 estudiant les partícules emeses, volátil. Com tots els àtoms superpesats l’element 117 és inestable: dura poques fraccions de segons abans d’autodestruir-se donant lloc a àtoms més lleugers.
Tot i la vida tan curta d’aquest àtom, l’element 117 viu més que molts altres elements més lleugers. Aquest descobriment confirma la teoria de l’illa d’habitabilitat de la taula periòdica, en la qual sintetizant elements cada vegada més pesats es mostrarà fin son s’extén la regió estable de la llista d’elements. Tot i que aquests elements no tenen molta aplicació, el seu descobriment permet experimentar models que expliquin les unions entre els neutrons i els protons.

L'acelerador U-400, a Dubna (Moscou-Rússia), on s'ha fet l'experiment.

Foto: JINR DUBNA (http://ow.ly/1vXNd)

L'aigua...i els químics

Buscant per internet he trobat un acudit, relacionat amb l'aigua i a sobre amb els químics, biòlegs i físics...que de vegades em sento "identificada" (o fora de context) en segons quines situacions...:

A physicist, biologist and a chemist were going to the ocean for the first time.

The physicist saw the ocean and was fascinated by the waves. He said he wanted to do some research on the fluid dynamics of the waves and walked into the ocean. Obviously he was drowned and never returned.

The biologist said he wanted to do research on the flora and fauna inside the ocean and walked inside the ocean. He too, never returned.

The chemist waited for a long time and afterwards, wrote the observation, "The physicist and the biologist are soluble in ocean water.

16 científiques catalanes

Al Centre Cultural de Les Corts, del 23 de febrer al 10 de març, s’inaugurarà l’explosió 16 Científiques Catalanes. Aquesta exposició es basa en el treball de 16 científiques que treballen en diferents universitats Catalanes, centres d’investigació o empreses: entre elles la Sílvia Simon, del departament de Química computacional de la UdG. El perfil de les investigadores és ben ampli, treballen en actiu en àrees de biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia...

L’objectiu de l’exposició, organitzat per l’Associació Catalana de la Comunicació Científica (ACCC), és trencar els tòpics dels que investigadors siguin exclusivament homes i donar a conèixer a la societat la seva figura científica.
Segons Mercè Piqueras, la presidenta de l’ACCC i coordinadora del projecte: “si bé la presencia de la dona continua essent minoritària en alguns àmbits de la investigació, el número d’investigadores ha estat augmentant en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no es sol reflectir en la percepció pública de la ciència”.



A investigar-ho!

La molècula d'aigua

Per ignaugurar el Blog, m'estreno amb la molècula d'aigua, la principal protagonista del màster que estic cursant: