La Península Ibèrica s'escalfa amb massa bon ritme...

“La península Ibèrica s'escalfa a un ritme més elevat que la resta de l'hemisferi nord, de tal forma que la seva taxa d'escalfament és un 50% superior a la mitjana d'aquesta zona del planeta i gairebé el triple de la mitjana global”

Així ho assegurava Ileana Bladé, de la Universitat de Barcelona, durant la presentació de l'Informe Clima a Espanya: passat, present i futur, elaborat per la Xarxa Temàtica CLIVAR-Espanya, en un acte presidit per la secretària d'Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera i amb col•laboració de científics com Blas Valero, de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Les projeccions regionals a la península Ibèrica per a finals del segle XXI mostren un augment de les temperatures de fins a sis graus centígrads, un 50% menys de precipitacions en mitjana i una tendència cap a condicions més àrides en la principal part del territori, segons ha posat en relleu Marcos García, de Ports de l'Estat.
En els últims 3.000 anys, el nostre territori ha sofert una variabilitat hidrològica “molt intensa” i s'han produït canvis que "han tingut un gran impacte en les societats medievals i modernes", segons Valero. En el període instrumental (recent), s'observa que la temperatura a Espanya ha augmentat "indubtablement", a un ritme de 0,13 graus per dècada entre el 1901 i el 2005 i de gairebé 0,5 graus entre el 1975 i el 2005. Si es considera tot el segle XX, la pujada de temperatura ha afectat totes les estacions de la mateixa manera, però en els últims 30 anys l'escalfament ha estat molt més pronunciat a la primavera i a l'estiu. Tot i això, no deixarem de tenir hiverns puntualment freds, tot i que la temperatura mitjana augmenti. Pel que fa a les precipitacions, han disminuït de forma significativa en relació amb les dècades dels 60 i 70, especialment a finals d'hivern.
De fet, la dècada que està a punt de finalitzar ha estat la més seca des del 1950, encara que la forta variabilitat i la falta de dades que es remuntin a principis de segle impedeixen afirmar que la precipitació hagi baixat de forma generalitzada a mínims històrics.

L'informe fa referència també als oceans i posa en relleu que a la costa atlàntica l'escalfament de les aigües varia des de 0,15 i 0,30 graus centígrads per dècada entre el 1985 i el 2005, mentre que a la conca mediterrània també es registra un augment de la temperatura i de la salinitat.

Per aquest motiu és molt important continuar treballant en un millor coneixement del clima i dels efectes que el canvi climàtic pot tenir al nostre país, destacat la formulació d'una política de dades més oberta, l'enfortiment de la R+D i l'aprofundiment en les activitats lligades a la generació d'escenaris climàtics a Espanya.

Tot i això, l’inevitable ja és aquí.

Març, marçot....

Paisatges així són històrics. Mai havia el Baix Empordà cobert de nou com ho està actualment. I es que és un paisatge peculiar veure com una platja està nevada, o no poder sortir de casa perquè la neu arriba gairebé fins als genolls. Tot i això, el que al principi va començar essent una curiositat, fins i tot divertida, per molts ha acabat essent un malson que no acaba d’acabar-se. Tothom té la seva pròpia experiència, cadascuna més espectacular que l’anterior. Neu acumulada als portals, fred i sobretot falta dels subministraments bàsics, com la llum, ha fet que molts de nosaltres haguem estat incomunicats i desatesos durant més hores de les que hauríem desitjat.


Tot això ha tornat a obrir el debat de la necessitat de reformar la línia elèctrica de les comarques gironines. Les companyies elèctriques asseguren que amb la implementació de la línia de molt alta tensió (MAT) la situació hauria tornar a la normalitat en poques hores, i no en qüestió de dies com està passant. Però, realment amb la introducció de la línia les xarxes de llum dels diferents municipis haurien caigut igual. No haurien de tenir més cura del manteniment de les xarxes actuals, i així evitar desastres com els que han succeït? Ja que tot i que la línia d’alta tensió passi per Girona, les connexions entre les poblacions o dins de les poblacions també s’han de considerar. D’acord que es considera que una nevada com la que hi ha hagut és un cas excepcional, però en els últims 100 anys hi ha hagut 4 nevades com aquesta, tres de les quals es concentren en els últims 50 anys. Així, tenim un període de retorn de 1/25 (cada any tenim una probabilitat entre 25 que hi hagi una nevada d’aquest tipus). Val la pena o no invertir en una xarxa elèctrica adequada?


Una cosa sí és certa: tot i que la situació és qualifica de catastròfica, com a tal, les respostes també haurien d’estar a l’altura.
A partir d’ara potser haurem de fer més cas dels pronòstics, i de les dites populars.