“La península Ibèrica s'escalfa a un ritme més elevat que la resta de l'hemisferi nord, de tal forma que la seva taxa d'escalfament és un 50% superior a la mitjana d'aquesta zona del planeta i gairebé el triple de la mitjana global”
Així ho assegurava Ileana Bladé, de la Universitat de Barcelona, durant la presentació de l'Informe Clima a Espanya: passat, present i futur, elaborat per la Xarxa Temàtica CLIVAR-Espanya, en un acte presidit per la secretària d'Estat de Canvi Climàtic, Teresa Ribera i amb col•laboració de científics com Blas Valero, de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Les projeccions regionals a la península Ibèrica per a finals del segle XXI mostren un augment de les temperatures de fins a sis graus centígrads, un 50% menys de precipitacions en mitjana i una tendència cap a condicions més àrides en la principal part del territori, segons ha posat en relleu Marcos García, de Ports de l'Estat.
En els últims 3.000 anys, el nostre territori ha sofert una variabilitat hidrològica “molt intensa” i s'han produït canvis que "han tingut un gran impacte en les societats medievals i modernes", segons Valero. En el període instrumental (recent), s'observa que la temperatura a Espanya ha augmentat "indubtablement", a un ritme de 0,13 graus per dècada entre el 1901 i el 2005 i de gairebé 0,5 graus entre el 1975 i el 2005. Si es considera tot el segle XX, la pujada de temperatura ha afectat totes les estacions de la mateixa manera, però en els últims 30 anys l'escalfament ha estat molt més pronunciat a la primavera i a l'estiu. Tot i això, no deixarem de tenir hiverns puntualment freds, tot i que la temperatura mitjana augmenti. Pel que fa a les precipitacions, han disminuït de forma significativa en relació amb les dècades dels 60 i 70, especialment a finals d'hivern.
De fet, la dècada que està a punt de finalitzar ha estat la més seca des del 1950, encara que la forta variabilitat i la falta de dades que es remuntin a principis de segle impedeixen afirmar que la precipitació hagi baixat de forma generalitzada a mínims històrics.
L'informe fa referència també als oceans i posa en relleu que a la costa atlàntica l'escalfament de les aigües varia des de 0,15 i 0,30 graus centígrads per dècada entre el 1985 i el 2005, mentre que a la conca mediterrània també es registra un augment de la temperatura i de la salinitat.
Per aquest motiu és molt important continuar treballant en un millor coneixement del clima i dels efectes que el canvi climàtic pot tenir al nostre país, destacat la formulació d'una política de dades més oberta, l'enfortiment de la R+D i l'aprofundiment en les activitats lligades a la generació d'escenaris climàtics a Espanya.
Tot i això, l’inevitable ja és aquí.
Les projeccions regionals a la península Ibèrica per a finals del segle XXI mostren un augment de les temperatures de fins a sis graus centígrads, un 50% menys de precipitacions en mitjana i una tendència cap a condicions més àrides en la principal part del territori, segons ha posat en relleu Marcos García, de Ports de l'Estat.
En els últims 3.000 anys, el nostre territori ha sofert una variabilitat hidrològica “molt intensa” i s'han produït canvis que "han tingut un gran impacte en les societats medievals i modernes", segons Valero. En el període instrumental (recent), s'observa que la temperatura a Espanya ha augmentat "indubtablement", a un ritme de 0,13 graus per dècada entre el 1901 i el 2005 i de gairebé 0,5 graus entre el 1975 i el 2005. Si es considera tot el segle XX, la pujada de temperatura ha afectat totes les estacions de la mateixa manera, però en els últims 30 anys l'escalfament ha estat molt més pronunciat a la primavera i a l'estiu. Tot i això, no deixarem de tenir hiverns puntualment freds, tot i que la temperatura mitjana augmenti. Pel que fa a les precipitacions, han disminuït de forma significativa en relació amb les dècades dels 60 i 70, especialment a finals d'hivern.De fet, la dècada que està a punt de finalitzar ha estat la més seca des del 1950, encara que la forta variabilitat i la falta de dades que es remuntin a principis de segle impedeixen afirmar que la precipitació hagi baixat de forma generalitzada a mínims històrics.
L'informe fa referència també als oceans i posa en relleu que a la costa atlàntica l'escalfament de les aigües varia des de 0,15 i 0,30 graus centígrads per dècada entre el 1985 i el 2005, mentre que a la conca mediterrània també es registra un augment de la temperatura i de la salinitat.
Per aquest motiu és molt important continuar treballant en un millor coneixement del clima i dels efectes que el canvi climàtic pot tenir al nostre país, destacat la formulació d'una política de dades més oberta, l'enfortiment de la R+D i l'aprofundiment en les activitats lligades a la generació d'escenaris climàtics a Espanya.
Tot i això, l’inevitable ja és aquí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada